El mes d’octubre de 2013 obria portes un nou mercat a Gràcia. El nom: Coopmercat. Declaren que volen promoure “el consum de productes d’alimentació cooperatius, d’entitats d’economia social i d’empreses locals amb valor afegit”. Tots, productes de “qualitat i proximitat, directe dels productors, sense intermediaris”, oferint una gran varietat de vins, olis, arrossos o melmelades. Coopmercat, però, és molt més que una botiga de distribució d’alimentació. És un espai on productors d’arreu de Catalunya, principalment cooperatives, empreses socials i productors locals de valor afegit, posen a l’abast els seus productes als consumidors de l’àmbit urbà. El 80% dels productors tenien fins ara una nul·la o escassa presència a l’àrea metropolitana. CoopMercat permetrà difondre la diversitat i la qualitat de la producció alimentària del nostre país.
Junt amb això, com a part d’un mateix projecte, funciona el PortaAPorta, que “és el repartiment a domicili i altres serveis per donar suport al barri, com ara acompanyament a persones grans o amb discapacitat i dificultats de mobilitat”, explica Mil·li Rodríguez, gerent de la cooperativa TEB Solucions, promotora del projecte. L’espai del Coopmercat és també un punt de consigna on es recullen tots aquells paquets que els veïns demanen, per exemple, per internet però que mai no hi són a casa per poder recollir; o tot tipus de repartiment a les botigues del barri.
Altres serveis als particulars són portar paquets a Correus o a la tintoreria o al sabater, tràmits que no es poden fer en marxar o arribar a casa perquè els establiments estan tancats. Llavors, “o bé t’ho anem a buscar i t’ho deixem aquí a consigna i ho vens a buscar quan plegues de treballar, o bé t’ho portem a casa”, informa la Mil·li, que ja fa 27 anys que treballa en el grup cooperatiu, on va començar com a secretària de direcció general i després va ser directora de recursos humans. Per això fan un horari molt extens, de les 07:30 hores a les 23:00, per poder atendre totes aquelles persones que tenen dificultats horàries.
En realitat, el projecte inicial era el servei porta-a-porta, una experiència cooperativa que ja venien realitzant des de l’any 2009 al Mercat de la Concepció, on TEB Solucions té un punt de repartiment a domicili de les compres que fa la gent a les parades associades al servei. Això va ser “un bon negoci”, o sigui, “hem creat llocs de treball, és una feina que persones amb discapacitat intel·lectual poden fer i fan molt bé, com demostra la bona acceptació que ha tingut al Mercat i al barri”, defensa amb orgull la Mil·li, “tot i que no generi uns grans beneficis”. Perquè, a més, n’hi ha d’altres aspectes importants, com és desenvolupar tota una xarxa de repartiment a domicili amb criteris de ‘Quilòmetre 0’, o sigui sense contaminació.
A partir d’aquí i mirant una mica més enllà, “llavors se’ns acudeix fer un projecte molt més ambiciós, del qual aquest és només el primer punt pilot, i pensem que hauríem de posar una xarxa de al menys 60 establiments a tota Barcelona, amb una distància entre ells de entre 300 i 500 metres de manera que permeti el repartiment tot a peu i amb carretó i realitzat per persones amb discapacitat intel·lectual”. Així va néixer l’idea d’aquest espai que combinés botiga amb punt de consigna o magatzem per fer venda i distribució pròpia, així com per fer el repartiment d’altres botigues del barri. Són projectes socialment sostenibles i que es conjuguen molt bé.
I encara hi són els productors. “Oferim un punt de comercialització a Barcelona a tots aquells productors del país que no tenen accés perquè són productors petits”, afirma Pepa Muñoz, responsable de Comunicació del grup cooperatiu. “Comencem a compartir el projecte amb ells i els hi agrada molt”. Uns quants van decidir compartir i apostar per aquest projecte que els hi pot donar una visibilitat a la ciutat que fins ara difícilment haguessin pogut tenir. Són tots o cooperatives, la majoria, o empreses d’economia social o local de valor afegit, generalment petites, familiars, i el projecte “els hi dóna una possibilitat de continuïtat i desenvolupament”, garanteix Muñoz.
“Tots ells tenen un compromís amb aquest projecte, han ajudat a posar-lo en marxa”, continua, “creuen en l’economia social i senten aquesta necessitat de tenir un ancoratge a la capital”. Portar un paquet des de Falset o el Pallars surt car, però amb aquesta proposta poden fer xarxa entre ells i tots plegats, de fet s’han generat sinèrgies i el projecte no deixa d’agafar empenta. Aquest any 2014 tenen previst obrir 4 punts, a l’abril el primer, i 6 més l’any que ve.
La cosa és que “per a què sigui viable el projecte, sobretot el servei de repartiment, és imprescindible comunicar els barris a peu, els punts han de ser-hi a prop, i s’ha de fer ràpid”, argumenta Mil·li, afegint que, d’altra banda, i tot i que ara sigui difícil començar, la proposta està carregada de futur, doncs un dels problemes més importants que tenen les grans ciutats és la contaminació; i està demostrat que una de les activitats que més contamina, explica, és la distribució comercial. “Creiem que això es pot solucionar amb una xarxa de punts ben distribuïts on la gent s’hi pugui desplaçar a peu, on tu puguis dir: no, vostè m’ho porta aquí que estan oberts fins a les 11”. Confien, al mateix temps, com ja han comprovat al Mercat de la Concepció, que aquest és també un bon servei per al comerç petit i de barri que no pot competir amb les grans superfícies i supermercats.
La idea pot semblar molt agosarada, “una mica utopia, potser”, valora Mil·li, “però és que, de fet, el que voldríem és convertir Barcelona en una ciutat de barris cooperatius”. I creuen que és possible i necessari fer barri, compartir recursos entre tothom per fer la vida més agradable i fàcil.
Considera Pepa Muñoz que “aquesta és la nostra petita contribució a la transformació de la ciutat i el barri”, inspirades en el lema “estimar la terra i els seus productes i el respecte a tota la gent que està treballant per fer una alimentació sana, de qualitat, de la terra. Cuidar el territori és important. I nosaltres, des de la ciutat també podem donar suport a aquesta tasca fent els barris molt més amables”. Conscients al mateix temps i amb molta serenor de quines són les pròpies forces. “Tenim capacitat i hem calculat bé”, emfasitza, “sabem quins són els nostres recursos i els volem posar a l’abast de la ciutat”.
El cert és que d’experiència n’acumulen molta i molt interessant. Els orígens del TEB (Taller Escola Barcelona) es remunten al 1965, quan una associació de famílies van inaugurar un petit establiment amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones adultes amb disminució psíquica. Els objectius inicials eren principalment formatius i a poc a poc hi van anar afegint solucions d’integració laboral a partir de la inserció en el mercat ordinari i la creació de llocs de treball en centres especials de treball. “En aquell temps plantejar que les persones amb discapacitat podien i tenien dret a treballar va ser realment innovador”, apunta Mil·li, “molt pioners”. A sobre, l’any 1974 aquest grup es registrà com a cooperativa, amb 7 socis de treball.
Des de llavors, han desenvolupat un projecte assistencial i laboral que persegueix el màxim ajustament personal i social de les persones, fins transformar-se, el 2002, en un grup cooperatiu partint de la pròpia cooperativa TEB i creant empreses especialitzades (com ara la TEB Solucions, la més nova), actualment amb més de 600 treballadors. Disposen en aquests moments de diferents centres de treball i ocupacionals i establiments residencials, on són usuaris més de 600 persones amb discapacitat intel·lectual (450 en CET i 150 en Centres Ocupacional), i els centres de treball tenen més de 200 clients i proveïdors. Al temps, han creat entitats especialitzades (Fundació tutelar, clubs esportius, …), per tal de recolzar diferents aspectes integradors, per a les persones amb discapacitat i les seves famílies.
Tot això cultivant la capacitat d’imaginar, de renovar-se i adaptar-se, “no podem fracassar”, afirma Mil·li, “hem de fer el que calgui per mantenir la feina per a tota la nostra gent, i la pinya que hem fet ha sigut gran, ajudant-nos i salvant-nos, amb sacrificis que no imaginàvem, però amb totes les persones, col·laborant, molt solidaris”. Clar que a ningú li agrada perdre sou ni drets, afegeix la Pepa, “però sempre hem tingut el convenciment que si sortíem seria millor per a tots, que sortiríem reforçats”. Per això, subratlla, aquest “canvi de mentalitat de mirar cap a la ciutat és un moment molt important per a TEB, el moment de fer el pas als serveis i a fabricar productes propis enlloc de muntar per altres: som cada vegada més propietaris del nostres destí d’alguna manera i maneguem com podem totes les eines per mantenir i ampliar llocs de treball”.
Una altra idea innovadora a la història de TEB va ser quan les famílies van decidir que els fills havien de tenir un recorregut de feina i habitatge i van comprar un parell de pisos que esdevingueren llars-residències que avui formen part de la xarxa d’habitatges. Van ser una mica “visionaris”, apunta Pepa, perquè, a més, després van decidir que havia de ser en forma cooperativa d’usuaris. D’altra banda, els habitatges no són residències institucionalitzades, “ens agraden les cases”, emfasitza, “són pisos, unitats familiars on viuen amb altres companys amb autonomia i qualitat de vida”.
Amb aquest bagatge han pogut enfrontar millor la crisi, “ja veníem d’una mentalitat que havíem de canviar, sempre hem treballat a l’àmbit industrial, amb màquines, d’esquena a la ciutat, i en un punt veiem que hem de canviar i mirar cap a la ciutat, que nosaltres també la volem transformar, perquè en som part, ens la estimem i a més pensem que podem fer serveis per transformar-la”. En mig de la crisi TEB Solucions ha creat més de 50 llocs de treball. Produeixen pintura infantil, “la millor a l’Estat espanyol”, afirma amb orgull Pepa, treballant per a les principals marques i creant una de pròpia per a l’exportació, dita ‘TColors’. Altres productes d’èxit són les sals que comercialitzen amb el nom de Salt and More i els bolets tipus shitake i maitake que produeixen a Sant Antoni de Vilamajor i vénen frescos als millors cuiners i tendes especialitzades de la ciutat.
No cal dir que recursos econòmics també els troben; tot i la retallada “brutal” de subvencions, afirma Mil·li, el grup crea llocs de treball. “Sempre hem sigut un grup molt solidari i molt solvent”, aclareix, “malgrat les dificultats, hem pagat les pèrdues i fins ara hem tingut finançament”. D’altra banda, les subvencions “ajuden, però és la feina el que ens dóna el principal, sense treballar no seríem el que som”. Des de maig del 2011, les noves contractacions, 60 persones, s’han fet sense subvencions.
Funcionen amb recursos propis i negociant fins ara amb entitats financeres convencionals, sense tractes de favor. “Hem demostrat ser capaços i hem demostrat que ho donem tot pel projecte i el manteniment dels llocs de treball dels socis; hem guanyat credibilitat”. D’altra banda, els socis han anat ampliant capital a mida que s’han necessitat diners. Estudien la possibilitat de fer una nova ampliació pel projecte actual, “és el nostre futur, l’hem de fer”. En els últims anys, calculen, han passat de 2.500 euros de capital per soci a quasi 4.000 euros.
Pep Valenzuela. Barcelona, 27/01/2014
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada